Cada cop més mirades es posen sobre altres formes de fer economia. Perquè és economia el que estan fent totes les persones quan resolen les seves necessitats materials gestionant recursos, produint béns i serveis, comercialitzant-los, consumint-los o accedint a la moneda i al crèdit mitjançant iniciatives econòmiques populars orientades a la satisfacció de necessitats, gestionades de manera democràtica i compromeses amb el seu entorn.
El conjunt d'aquestes pràctiques econòmiques les anomenem Economia Social i Solidària (ESS) i adopten formes molt variades: cooperatives de totes classes ( de treball associat, de consum, de serveis, cooperatives agràries, de crèdit, d’educació, d'habitatge, etc.) i altres empreses propietat dels i les treballadores com les societats laborals, les associacions i fundacions de l’àmbit social, les empreses d’inserció, les xarxes d’intercanvi, les petites economies comunitàries rurals, els grups informals, les pràctiques de consum col·laboratiu, etc.
Tenen en comú que es fonamenten en l’autoorganització, en la seva orientació a buscar la satisfacció de les necessitats bàsiques (en lloc de la maximització dels beneficis), i amb el seu comprimís amb la comunitat, la igualtat i la democràcia. Són pràctiques econòmiques privades i independents respecte a els poders públics, orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i també, són promotores de canvi social.
Tot i que les iniciatives que la conformen són molt diverses , totes comparteixen uns elements comuns que defineixen el caràcter transformador de l’Economia Social i Solidària: